Endevina endevinalla...És un color, un nom de dona, un poble de l'Empordà encantador i una flor.
Vermelles, blanques, blaves, roses o grogues. Demà en veurem de tots colors, i cadascun d'ells, un significat. Roses admiració; vermelles passió; blanques puresa; grogues disculpa...Les meves preferides (per-si-de-cas algun lector del blog tenia pensat fer-me un regalet…): les vermelles. Potser és que sóc massa clàssica…vermelles i sense guarniments de paper, espigues ni etiquetes tipo ‘flores Hortensia’. Una rosa vermella amb olor de rosa i espines de rosa i tija llarga i ben florida, de rosa. Demano massa? Mira, segons com, les coses senzilles són les meves difícils de trobar; vés per on! Ostres, és que això de les roses és tot un món. De vegades penso que fins i tot podríem fer un estudi psicològic de la persona demanant-li com li agraden aquestes flors: talladetes; amb estàtues de Cupido o en una urna; de les de debò o de mentida; de caramel o de xocolata; sense espines ni fulles o ben pobladetes; tallades o en un test; a punt de florir o floridíssimes i grosses; petites, mitjanes o gegants; de colors o sense color; una, dues, tres o simplement cap; catalanes, espanyoles o de vés-a-saber-on; en un te afrodisíac o en una banyera de passió; d’un amic, un amic especial, del pare, la mare o la parella; amb llibre i dedicatòria o amb una targeteta de l’Snoopy. I així fins que s’acabi Sant Jordi. I és que la tendència és cada vegada més moderna i convencional; sembla que no n’hi ha prou amb una rosa de les clàssiques, sinó que ens hem entestat a embolicar-nos la vida i guarnir les flors fins a alimentar-les amb aigua i colorant. Què bonica que és la simplicitat..!I és que de vegades, la simplicitat ens condueix a la profunditat sense embafar els sentits. Una rosa, aquí i a tot arreu, és passió, amistat, tendresa, delicadesa; és, simplement, amor.
