Un passeig vora el Guadalquivir amb olor de tarongers i regust de ‘tinto de verano’; ‘tapas de tortilla y picos pa acompañá’; arbres centenaris que formen figures increïbles, com extretes del llibre de la creació; la frescor de les placetes que s’amaguen entre els carrers empedrats de Santa Cruz; i un sol esfereïdor que s’escorre entre les cambres del Alcazar i projecta aquell bri de llum estelar sobre els arcs mudéjar del Palacio de Justicia.
Sevilla: una ciutat mosaic a només 1 hora i quart en avió, i 6 euros (anar i tornar) amb el nostre amic, Ryan, de cognom, de l’Aire.
I una ciutat on ara fa 100 anys, el tercer dels Felip va ordenar l’expulsió dels moriscos (els espanyols musulmans reconvertits al cristianisme). Se’ls considerava enemics de l’Estat que no practicaven com calia la doctrina cristiana i que, d’alguna manera, conspiraven contra l’inpenetrable poder de la monarquia. Per sort, ha plogut molt des d’aleshores, però si bé recomanaria visitar la capital andalusa, gaudir d’un bon dinaret amb un bon vinet vora l’Almudena i no ovlidar la catedral, el Palau Reial i la bellesa mateixa dels carrers, carrerons, placetes i azulejos dels locals, hi posaria un parèntesi; i és el següent: (intenteu no pronunciar exageradament les ‘doble el·las’, ‘echad de menos’, no ‘encontréis de menos’, i, per suposat, no esmenteu mai la vostra procedència. La darrrera vegada que ho vaig fer em van servir les sobres de pa de la 21 després de recordar-me la trista victòria del Sevilla contra el Barça i fer-me fora del local: ‘que ech que por una tapita de tortilla no te pueo tené aquí toa la tarde’. Potser serà perquè els catalans, en ulls aliens, conspirem contra la corona i no practiquem una correcta doctrina de l’espanyolisme. En definitiva, una anècdota que, si bé s’allunya dels històrics cames ajudeu-me del s.XVII, encara guarda cert caràcter discriminatori. A Sevilla, Nova York, Barcelona, Singapur o Kuala Lumpur).
No hay comentarios:
Publicar un comentario