Les 5 i 1 nits

Fins aquell dia creia que els premis dels sortejos eren una mentida; que a ningú mai li tocaven i que, quan veiem gent que havia guanyat un ford-fiesta o un any d’hipoteca pagat, eren actors contractats!

Però vet aquí que un abril de 2007 (i força lectors d’aquest blog en són testimonis: NO ESTEM DE PRÀCTIQUES A L’INSTITUT DEL TEATRE) un grup de 19 personetes aspirants a periodisme i ben bé sense conèixer-nos del tot, ens vam enlairar en l’aventura de passar 7 dies i 6 nits a la Marbella de Tuníssia: Port el Kantaoui. Mil caixers automàtics; grans basars a preus de turista; passejos d’alemanys en sandàlies i mitjons; restaurants replets de cambrers regatejant i trencant peres amb els que ens oferien un caipirinha a 15 corones menys.

De seguida ens en vam cansar d’estar en un altre continent com si fóssim al Lloret light del nord-àfrica, així que vam contractar un pack d’excursions que incloïa una nit d’hotel al desert, la visita de l’amfiteatre del Jem i el museu del Bardo, la ciutat màgica de Chebika, un te amb menta a Sidi Bou Said, un sopar amb cuscús i espectacle (per cert, vaig complir la vintena ballant la dansa del ventre) i per últim, la visita al poble bereber de Matmata. Els bereber són un poble indígena que habita des del nord-oest d’Àfrica fins a la vall del Nil i que són coneguts per la seva particular manera de concebre l’arquitectura; construeixen les seves cases sota terra, és a dir, que viuen en cavernes. I com que el pack d’excursions no deixava per alt la visita guiada d’una de les cases on s’havia rodat la increïble Star Wars de Lucas, 19 aspirants a periodisme ens van endinsar en aquella mena de broma soterrada (http://www.youtube.com/watch?v=8R8G5wJOzbU&feature=PlayList&p=A2511A1815F0007A&index=16) Era com si el decorat de la pel·lícula s’hagués quedat allí de per vida: un escenari ple de portes diminutes (els bereber són força baixets, pel que sembla); habitacions amb pots de Nesquik semi-rovellats, i una dona amb mocador fila que filaràs (suposadament vivia allí i era tan amable i bondadosa que deixava passar més de 100 turistes diàriament a casa seva) i dues nenes oferint té a la menta a canvi de dues corones.

Aquella casa troglodita només feia que mofar-se dels guiris com nosaltres que veiem el que ells volien que veiéssim. Tuníssia, un museu per a recordar. Si més no, no em serà gaire difícil perquè havent tornat a la ciutat comtal vaig descobrir que tothom que havia estat a Tuníssia havia vist exactament el mateix: la mateixa dona, els mateixos nens corrent per allí, i el mateix pot de Nesquik, tal qual.

http://es.wikipedia.org/wiki/Berberisco
http://viajeaafrica.com/matmata-el-pueblo-de-la-guerra-de-las-galaxias/