Quina pallissa. Avui hi ha milers d’aficionats hiperfeliços per la derrota del Barça al Bernabeu. I ahir, amics, companys, amants i famílies senceres reunides a casa, bars, pubs, i demés indrets amb televisió per seguir el partit a lo Eurovisión. Mira, fins i tot el meu pare, que ahir feia festa i no tenia la privada, es va mudar temporalment a casa el meu tiet per veure el partit. Doncs au, tots com formiguetes a intentar oblidar la crisi i la grip; com en els vells temps on un home baixet, remenut i amb bigoti dominava des de l’Espanya més profunda a la Catalunya més cosmopolita. 'Panem et circenses', com dirien els postres avantpassats romans. És a dir, que davant la crisi, tothom a menjar i divertir-se! I és que el concepte no ha canviat massa des d’aleshores. Si us n’adoneu, veure que l’oci és gairebé sempre compartit. Segons com està bé, però segons com costa trobar gent que vulgui anar un dilluns a la tarda a la Filmoteca a veure ‘el apartamento’…potser hauria de mirar de trobar algun grup al facebook de ‘amantes de los clásicos’. Així que l’oci és com un ritual social; sempre en família, amb algú conegut, amb un amic. I des de sempre. Però si bé això no ha canviat al llarg de la història, el que sí que ha evolucionat és el caràcter que pren l’oci a través dels anys. Abans els romans escridassaven, s’estiraven els cabells i s’aixecaven de les grades per veure matar gladiadors o córrer cavalls, i ara la gent es fot d’òsties per veure els jugadors córrer darrere una pilota que finalment ha d’entrar dins d’un forat. Ui ui ui; val més que ho deixi aquí perquè més d’un malpensat podria censurar-me com en els 'vells temps'...
No hay comentarios:
Publicar un comentario