Els meus 22: el Xavi em regala dues entrades per anar al teatre. Feia la vida que no hi anava. Potser perquè ara sembla que els del TresC també pateixen la crisi i no estan tan generosos...Així que avui toca presenciar Terra baixa, la lluita entre el bé i el mal en una clàssica posada en escena al Romea. Sebastià (Joel Joan) és l’amo de Terra baixa; d’allà on les criatures neixen de la terra i l’aigua per sobreviure sota el domini del senyor de les terres, que és protector i destructor alhora. I Manelic (Babou Cham) reencarna la bondat; un pagès que ve d’allà on les cabres pasturen i els homes són bons, de Terra alta. I finalment, la pobra Marta (Roser Camí). Desemparada i desgraciada des de petita és objecte de desig de l’amo i senyor, Sebastià.
Aquesta vegada, però, l’obra pren forma de la mà del director alemany Hasko Weber, que ha volgut fusionar l’etern mite i llenguatge de Guimerà amb expressions més actuals i segons com, políticament incorrectes. Si bé un dels elements que no canvien mai del clàssic de Guimerà és el triangle amorós entre Manelic, Sebastià i Marta, la novetat del Romea es reencarna en el personatge de Manelic. Negre; negre i objecte de burles, no tant per la seva condició d’home enganyat, sinó pel seu color de pell. Una llicència que Hasko s’ha permès en adaptar Terra baixa a un públic més variat i ampli, potser fins i tot més comercial si tenim en compte les aportacions musicals d’Àngels Bassas (Pepa), que segons com fan que Terra baixa s’assimili més a un musical que a una reflexió existencial.
Si més no, i tot i els murmuris de l’audiència sobre aquesta fusió clàssico-moderna agafada amb pinces, Terra baixa no deixa de ser un mite, una obra que parla d’allò del que el filòsof Plauto ja havia aprofundit i conclòs: Homo homnini lupus (l’home és un llop per a l’home).
No hay comentarios:
Publicar un comentario